El dol és la reacció física, social i psicològica que ens provoca la mort d’un ésser estimat. És una resposta natural i necessària, que compleix una funció adaptativa que ens permetrà acceptar la pèrdua i elaborar una nova realitat sense la persona estimada.

La mort d’una persona amb qui teníem un vincle emocional provoca un dolor molt profund i un fort impacte en les nostres vides, en les nostres emocions i els nostres sentiments. La commoció que ens provoca i el procés que ha de seguir cada persona afectada per intentar refer-se i assumir la pèrdua, és diferent. Per tant la reacció, la intensitat i la durada del dol seran úniques i diferents per a cada persona.

Quan es tracta d’una mort per suïcidi, a tot el dolor s’afegeix l’estigma social que envolta el suïcidi i la incomprensió que genera. Això pot fer que el procés de dol sigui més difícil de gestionar, més intens i durador.

Les persones que hem viscut o estem vivint un dol per suïcidi ens reconeixem com a SUPERVIVENTS. Els supervivents hem de fer front, no només a l’intens dolor que provoca la pèrdua sinó també a la impossibilitat de trobar una explicació i un sentit als motius que van portar la nostra persona estimada a suïcidar-se. La persona que ha mort per suïcidi estava en un estat de profund patiment i total desesperació, i probablement mai obtindrem totes les respostes necessàries.