La mort d’un ser estimat per suïcidi pot provocar una sèrie de reaccions emocionals complexes i sovint intensificades per la natura sobtada i tràgica d’aquest tipus de pèrdua. Aquí es detallen algunes de les reaccions més comunes que poden experimentar els supervivents:
Xoc i Incredulitat:
Inicialment, moltes persones experimenten un estat de xoc i negació. Pot semblar impossible acceptar que l’ésser estimat s’ha suïcidat. Aquesta reacció serveix com un mecanisme de defensa per protegir-se de l’impacte emocional immediat.
Culpa:
La culpa és una de les reaccions més comunes. Els supervivents poden rumiar sobre els senyals que podrien haver passat per alt o el que podrien haver fet diferentment per evitar la mort. Aquest sentiment pot ser abassegador i molt dolorós.
Ira:
L’ira pot ser dirigida cap a un mateix, cap a l’ésser estimat que ha mort, cap als professionals de la salut que van estar involucrats, o fins i tot cap a Déu. Pot ser una resposta a la sensació d’impotència i frustració per no haver pogut canviar els esdeveniments.
Tristesa Profunda
La tristesa és una resposta natural a qualsevol tipus de pèrdua, però la tristesa que segueix al suïcidi pot ser particularment profunda i persistent, complicada per la forma en què va morir la persona estimada.
Vergonya:
És una de les reaccions emocionals que sovint afronten els supervivents després d’un suïcidi. Aquesta emoció pot ser particularment intensa degut a l’estigma social que encara envolta el suïcidi. La vergonya pot manifestar-se de diverses maneres i pot afectar profundament el procés de dol dels supervivents
Estigma i Aïllament:
Degut al estigma associat amb el suïcidi, els supervivents poden sentir-se aïllats en el seu dol. Poden sentir que no poden parlar obertament de la causa de la mort per judici o recriminació.
Confusió i Recerca de Respostes:
Els supervivents poden buscar desesperadament respon a preguntes que sovint romanen sense resposta. Això pot incloure la recerca de motius o l’anàlisi dels últims dies o setmanes de la vida de l’ésser estimat.
Ansietat i Por:
L’ansietat comuna, especialment sobre la pròpia salut mental o la de la resta de la família. Pot haver-hi una per intensa que altres membres de la família puguin seguir el mateix camí.
Problemes físics:
El dol intens pot manifestar-se físicament, provocant com fatiga, insomni, canvis en l’apetit, dolors físics, o altres problemes de salut.
Canvis en la Percepció Personal i de la Vida:
La mort per suïcidi pot alterar la percepció que un té de la vida i la seva pròpia identitat. Això pot incloure qüestionar les creences anteriors o una revisió de les prioritats de la vida.
Les reaccions davant la mort per suïcidi varien considerablement d’una persona a una altra, i el procés de dol pot ser extremadament personal i únic. Reconèixer i acceptar aquestes reaccions és un pas clau cap a la curació. És essencial buscar suport emocional i professional durant els temps difícils per ajudar a processar aquests sentiments intensos.
Les persones supervivents, a més, tenim un risc més alt de desenvolupar problemes mentals com: depressió, addiccions, trastorns d’ansietat, trastorn per estrès posttraumàtic i conducta suïcida. Per això, és important que durant el procés de dol puguem rebre suport per part de familiars i amistats, de la comunitat i, en cas que sigui necessari, també de professionals sanitaris.
