El tabú i l’estigma que habitualment envolten el suïcidi fan que considerem certs alguns mites i falses creences que es basen en prejudicis i en el desconeixement.
Alguns dels mites i de les falses creences més comuns en relació amb el suïcidi són:
Parlar sobre el suïcidi pot incitar a una persona a fer-ho. FALS: la millor forma de prevenir el suïcidi és parlant-ne obertament. Poder parlar sobre el suïcidi permet reduir el patiment, l’angoixa i l’aïllament, alhora que permet demanar i oferir ajuda.
Una persona que es vol suïcidar, es voldrà suïcidar sempre. FALS: la crisi suïcida és temporal i, per tant, es pot superar. Les persones que es volen suïcidar tenen risc de suïcidi durant un determinat període de temps, malgrat que l’impuls es pot repetir.
Qui es vol suïcidar no ho diu, ni dona cap senyal. FALS:la majoria de persones que se suïciden havien expressat d’una manera o altra la seva intenció, i només en una petita proporció de casos no hi havia hagut cap senyal previ. Per això és important prendre’s seriosament qualsevol expressió en aquest sentit, ja sigui verbal o no verbal, ja que és un dels elements més importants per detectar el risc.
Només les persones amb trastorn mental se suïciden. FALS: patir un trastorn mental és un factor important de risc de la conducta suïcida, especialment la depressió, però també hi ha altres trastorns que provoquen símptomes depressius o un patiment considerable. Tanmateix, no totes les persones que presenten conductes suïcides tenen un trastorn mental, ni totes les persones amb trastorn mental presenten conductes suïcides.
No es parla del suïcidi perquè hi ha pocs casos. FALS: cada any se suïciden unes 700.000 persones a tot el món; a Catalunya més de 500. A més, per cada mort s’estima que hi ha hagut entre 10 i 30 intents, xifra que augmenta fins arribar als 100 o 200 intents per cada suïcidi en l’adolescència. Per tant, no hi ha pocs casos, ans al contrari. No se’n parla perquè és encara un tema tabú.
La mort per suïcidi no es pot prevenir. FALS: el procés fins arribar al suïcidi acostuma a ser gradual i evoluciona al llarg d’un temps, per tant, existeix l’oportunitat d’intervenir. La majoria dels suïcidis són previsibles i es poden prevenir si coneixem els factors de risc i precipitants, així com els senyals d’alarma.
La persona que pensa en el suïcidi vol morir. FALS: la persona que pensa en el suïcidi el que vol és deixar de patir. Considera la seva situació insuportable i sense esperança de canvi, motiu pel qual la mort li sembla l’única solució per acabar amb el sofriment.
La millora després d’una crisi suïcida significa que el perill ha passat. FALS: el període posterior a un intent de suïcidi és d’alt risc, ja que moltes persones que fan un intent de suïcidi ho tornen a intentar en els mesos posteriors. De fet, el principal factor de risc per morir per suïcidi és haver fet intents previs. Si es detecta una millora, s’ha de valorar sempre si les idees suïcides persisteixen.
Cal ser professional de la salut mental per ajudar una persona que es vol suïcidar.
FALS: els professionals tenen expertesa en la detecció i abordatge de la conducta suïcida i dels trastorns mentals sovint associats, però qualsevol persona, especialment l’entorn proper, com la família i les amistats, poden detectar signes de risc i realitzar accions per ajudar i prevenir fent que la persona se senti connectada.
